La setmana va començar amb l’entrenament suau de dilluns, però no va ser fàcil, després del diumenge exigent, no en quant a ritme però si en quant a recorregut. No em vaig trobar massa còmode, però vaig pensar que per dimecres cap problema. Dimecres, però, vaig haver d’anar a Madrid, aixecar-me a les 5, agafar l’avió, anar a la reunió, sortir disparat a les 2, menjar un entrepà a l’aeroport i agafar l’avió a les 15.30. Si hi sumem que em va començar a sortir un refredat, tenia diarrea i em feia mal el bessó de la cama esquerra, no cal que us expliqui que l’entrenament de dimecres no va ser bo. La veritat, no podia, semblava impossible, però no tirava. Vaig anar a fer les pujades prop del Trueta, on hi ha els nous hotels. Ho vaig fer 2 vegades, i el dolor a la cama em va espantar. No tinc clar quin tipus de dolor és, però vaig preferir no forçar. Repòs fins diumenge, però llavors si que ja m’havia sortit tot el refredat, la diarrea no havia marxat del tot, i dissabte al vespre havia sortit a sopar. Em vaig proposar córrer una hora. Diguem que córrer, córrer, va ser mitja hora. L’altra mitja anava parant i recuperant. Vaig disfrutar del dia fantàstic que feia, vaig anar pel Carrilet direcció Ollot fins passada l’autopista. Però com dic, el refredat i el malestar general no em van deixar portar un ritme constant. Com es pot veure, ha estat una setmana dura, però en certa manera crec que també forma part de l’entrenament obligar una mica el cos a respondre davant de situacions incòmodes. Esperem que valgui la pena… Aviam com van les 2 darreres setmanes!
Josep